Me negue

Me negue a aceptar que s'ha acabat realment, me negue rotundament. Se que has odiat sempre vore'm plorar eu se pero no puc més ja, se que no tornarás que s'ha acabat ja el patir, el estar pendent del mòbil per a que me contares com havies quedat en el mege. Se que no podré tornar a dirt-te que me cambies el puesto, que preferia infinitats de voltes més ser jo que tu. No sas com hem va caure el món al saber la notícia, encara no soc capaç de dir on estás, soles se dir quant te va passar aixó o solament quant t'enanares no vuic sentir ixa paraula mai. Mai havera pensat passar per ací, ni molt menos pensar fins l'últim moment que alguna cosa pasaria que faria que cambiara tot. Gràcies carinyo per tot, no se si me veus ni si me sens tots els dies contante coses i diguen-te lo molt de menos que te tire, i lo moltíssim que te vuic. Odie que me diguen que he de fer la meua vida seguir avant i parar de mirar arrere, simplement no puc. Qui podria? Se que per part teua com els teus pares estarieu molt contents de que fera la meua vida, pero saps? no dixe ni un minut de pensar en tu, aon estarás si hi haurà algo després si te tinc ací i veus el puesto que te guarde totes les nits en el meu llit. No m'imagine la vida al costat de ningú més per que te vuic a tu... Te vuic moltisim i pase lo que pase sempre vaig a estar esperante per que se que algún dia te tornaré a vore i entonses no me separarán de tu mai més. Gràcies per ferme la més afortunà del món per haver-te tingut en mi, per haver-me vuigut tantissim com jo a tu. Sempre amor sempre...